L'ARTICLE DEL MES

Febrer 2024

Hidrologies Ancestrals. Coneixement del passat responent als reptes globals del present i del futur.

Jordi Morató

Director Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC

Per als éssers humans, l'aigua no només representa una necessitat bàsica per a la supervivència, sinó que es pot considerar com un factor clau en el desenvolupament de la humanitat en els seus diferents contextos geogràfics i climàtics. La rica diversitat cultural mundial, sens dubte, es pot relacionar amb les diferents realitats d'accés a l'aigua. Aquesta realitat es manifesta especialment aquests dies en el context d'emergència climàtica. De fet, l'aigua és un element crític per a la producció agrícola i juga un paper important en la seguretat alimentària.

Al llarg de la història, les civilitzacions ancestrals van dissenyar i construir sistemes d'aigua sofisticats basats en el cicle hidrològic natural. Aquestes "hidrotecnologies" van proporcionar una resposta adaptativa per fer front a problemes com la conservació de l'aigua, la irrigació o el control d'inundacions i sequeres, així com la conservació de la biodiversitat i el desenvolupament sostenible local/regional. Bons exemples d'aquests sistemes, alguns d'ells encara en ús avui en dia, es poden trobar arreu del món: els Canals Zenú o "camellones" a Colòmbia, les Meravelles Hidràuliques dels Inques al Perú, el Qanat persa a l'Iran o els diferents canals de reg agrícola al sud d'Espanya, per citar-ne alguns.

Des d'una perspectiva cultural, aquestes tecnologies representen una riquesa de coneixements locals i tradicionals antics que s'han de preservar i valorar com a patrimoni cultural.

Tanmateix, i tenint en compte la necessitat de mesures d'adaptació per fomentar la resiliència al canvi climàtic, aquestes hidrotecnologies ancestrals es poden analitzar des d'una perspectiva actual per avaluar la seva viabilitat com a tecnologies apropiades en el context d'una emergència global de clima, salut i alimentació. Si es gestionen adequadament, aquestes tecnologies poden convertir-se en una solució efectiva per a l'adaptació i la inclusió com a eines multifuncionals per garantir la seguretat hídrica i alimentària, però també poden funcionar pel control d'inundacions i sequeres i per la gestió de la contaminació entre d'altres.

Les hidrotecnologies ancestrals es basen i s'inspiren en la natura, vinculant el coneixement tradicional i la gestió dels ecosistemes, per tant, es poden considerar plenament com a solucions basades en la natura.

D'altra banda, les hidrotecnologies ancestrals tenen un baix consum d'energia, recursos i petjada de carboni, i poden ser instrumentals per preservar i restaurar la biodiversitat i reforçar la provisió de serveis ecosistèmics.

En resum, hauríem de considerar-les no només com a infraestructures històriques i patrimoni cultural, sinó com a models per a la gestió sostenible de l'aigua per al present i el futur, i es poden millorar encara més utilitzant les últimes innovacions i tecnologies de les disciplines socials, ecològiques i d'enginyeria. Moltes hidrotecnologies ancestrals tenen el potencial total de ser recuperades i/o ampliades per contribuir al canvi transformador necessari per respondre als reptes globals dins del marc ampli del desenvolupament sostenible.

En aquest sentit, es va desenvolupar al febrer del 2023 una Conferència Internacional a Barcelona, organitzada per la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat, amb la participació de 50 especialistes de 21 països, adoptant els assistents el compromís de crear una Comunitat de Pràctiques (CoP), formada per experts de centres de recerca de tot el món, incloent la família de l'Aigua de la UNESCO i en connexió amb WAMUNET, la xarxa de museus de l'aigua del Programa Hidrològic Intergovernamental. 

https://www.unescosost.org/jordi-morato

https://es.unescosost.org

https://www.watermuseums.net


Gener 2024

El món post-pandèmia i les altres epidèmies

Dra. Carlota Dobaño

Investigadora d'ISGlobal, cap del Grup de Immunologia de la Malària. Recerca en immunitat i vacunes enfront malalties infeccioses, sobretot les desateses i associades amb la pobresa

D'ençà 4 anys de la irrupció al món del coronavirus (SARS-CoV-2), anem recuperant el pols de la vida tal i com la coneixíem abans de la pandèmia de la COVID-19. La nostra generació ha viscut un d'aquells fenòmens globals que marquen un abans i un després, segurament només comparable amb una guerra d'abast mundial com la que varen patir els nostres avis. Podem tenir la sensació de que "ja ens n'hem sortit". Les mascaretes han desaparegut pràcticament de la majoria d'espais públics, tret dels centres sanitaris, i la quotidianitat s'ha restablert en gran mesura. Però ni tot és igual que abans ni cal abaixar la guàrdia enfront d'aquest i d'altres patògens infecciosos que puguin emergir.

Han hagut d'haver milions d'afectats i morts arreu del planeta per a redescobrir com a societat el perill que suposa per a la salut les malalties infeccioses, sobretot aquelles d'elevada transmissibilitat i virulència. A banda de la crisi sanitària, humanitària i financera que ha deixat la pandèmia, hem de reflexionar sobre les lliçons que podem aprendre i que ens han d'ajudar a reforçar la nostra capacitat de Preparació, Resposta, Recuperació i Resiliència a tots els nivells, amb inversions racionals i sostingudes.

Tot i que per la població general la infecció del coronavirus estigui passant a ser un refredat més, encara hem de restar alerta perquè no coneixem la durada de l'efectivitat de la immunitat generada per la vacunació i les infeccions superades, ni la perillositat de les noves variants del SARS-CoV-2 que continuaran emergint. L'evolució del virus sembla indicar que cada cop serà més contagiós però no més patogènic. Malgrat això, l'increment en la capacitat del virus per a escapar la resposta immunitària adquirida i el descens de la resistència antiviral amb el temps, fa que haguem de monitoritzar de prop el que pugui passar amb les poblacions més vulnerables, com la gent gran a les residencies, on podrien haver-hi brots, i les persones immuno-deprimides. Malauradament, la pandèmia també deixa milers d'afectats de COVID persistent, una síndrome que encara no s'entén a nivell fisiopatològic, i pels quals el sistema de salut encara no té una resposta adequada per manca de coneixements i d'eines.

Per aquests motius cal seguir la vigilància epidemiològica a les institucions i amb projectes internacionals de recerca com END-VOC (https://endvoc.eu/) on hi participa ISGlobal i que va celebrar el passat any 2023 la seva reunió anual a Barcelona. El projecte pretén dilucidar la circulació global de variants i les seves característiques, incloses la transmissibilitat, patogenicitat i propensió a provocar reinfecció, per donar suport a les millors estratègies de control i diagnòstic. Nosaltres pretenem entendre la immunitat i avaluar l'impacte de les variants del SARS-CoV-2 en l'efectivitat de diferents vacunes, i recomanar estratègies de vacunació, es a dir, cada quan vacunar, a qui prioritàriament, i amb quina mena de vacunes.

El gran esforç de la comunitat mèdica i científica per a entendre i combatre el virus i desenvolupar noves vacunes (com les basades en tecnologia d'ARN) i tractaments (com els anticossos monoclonals), en temps record, ha de servir per a donar un nou impuls al control i eliminació de les altres velles epidèmies que malgrat no afectar les nostres latituds, provoquen grans estralls a països tropicals de renda baixa, com la malària. D'altra banda, cal persistir amb l'educació i la disseminació de les fites biomèdiques per a comunicar de manera efectiva com les vacunes han estat les eines clau per a prevenir la COVID-19, sobretot la malaltia greu, i revertir el col·lapse sanitari que vàrem patir en els pics més durs de la pandèmia. Com a societat no ens podem permetre que un dels resultats de la pandèmia sigui l'arrelament de sentiments antivacunes que puguin dur a un retrocés dels índexs de protecció poblacionals i posin en qüestió la millor arma de salut pública de la que disposem des de fa dos segles per a combatre les malalties infeccioses.

Desembre 2023


Vigència de la Declaració Universal dels Drets Humans

Federico Mayor Zaragoza 

President de la Fundación Cultura de Paz i ex Director General de la UNESCO (1987-1999)

El primer paràgraf del Preàmbul de la Declaració Universal diu així: "Considerant que la llibertat, la justícia i la pau al món tenen per base el reconeixement de la dignitat intrínseca i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana …"

Als 75 anys, la Declaració té plena vigència i en constitueix responsabilitat essencial la posada en pràctica. Però el veto dels cinc països "vencedors" ha impedit posar-la en pràctica durant els 75 anys transcorreguts des de la seva creació. Totes les civilitzacions, cultures i creences (islàmica, jueva, budista, cristiana, maia, quítxua, confucionista, animista, etc) tenen com a substrat la pau i la no violència. En els nostres temps personatges com Mahatma Ghandi, Nelson Mandela, Mare Teresa de Calcuta… són punts de referència lluminosos.

Ja el 1918 el President Wilson reclamava "la pau permanent" i creà la Societat de Nacions. La van marginar molt aviat i sorgiren Hitler, el Facio i l'Imperi Japonès, que van provocar la segona gran guerra, atroç en tots els sentits. Però no es van aprendre les lliçons: després de l'excel·lent disseny de les Nacions Unides de Roosevelt, el 1945, aviat es van canviar els ajuts per préstecs, la cooperació per explotació, els valors pel mercat… i les Nacions Unides per grups plutocràtics. La Carta és precisa. Comença així: "Natros, els pobles, hem resolt evitar a les generacions futures l'horror de la guerra". Hem de recordar-ho avui per restablir amb fermesa i rapidesa un sistema de Nacions Unides sense veto eficient i dotat dels mitjans personals, tècnics i financers oportuns.

Tots hauríem de llegir i rellegir la Declaració Universal dels Drets Humans, per sentir-nos confortats, per omplir el nostre clarejar amb el convenciment que val la pena continuar lluitant en favor dels grans valors ètics que han d'inspirar el nostre comportament quotidià.

És urgent aquesta "lectura activa" perquè no s'estan rectificant els rumbs. No s'està anant decididament de la plutocràcia al multilateralisme. No s'està acabant amb els paradisos fiscals, que fan possibles els tràfics de tota mena (drogues, armes, persones!...). No es regula l'especulació ni l'economia irresponsable. No s'està contrarestant l'excessiva concentració del poder mediàtic. No s'estan iniciant els passos que conduïxen a un nou model productiu de desenvolupament global sostenible. És el mateix de sempre… i la societat encara callada, silenciosa, mirant cap a una altra banda.

Ha arribat el moment de reaccionar davant dels qui pretenen que el món sigui, simplement, un immens mercat i els habitants de la terra només consumidors. Ha arribat el moment d'aplicar el cabal del coneixement disponible per encarar els desafiaments de la naturalesa enfurida.

I què fan les comunitats científica, acadèmica, artística…? Continuen observant. En general, són espectadors distrets, que no reflexionen prou sobre els grans problemes ni actuen en conseqüència.

És un autèntic constrenyiment incloure-la de forma permanent en el nostre comportament. És essencial complir la darrera paraula de l'article 1: fraternitat. Tant les persones com les institucions, inspirades permanentment en la Declaració, han de promoure la difusió i la reflexió sobre aquesta mitjançant l'ensenyament en tot el procés educatiu. Fins fa poques dècades no ens reconeixíem iguals en dignitat i no ens podíem expressar. Ara ja podem, ara ja ho hem de fer.

Ara sí, "Natros, els pobles...", tan lúcidament com prematura establert a la Carta de les Nacions Unides del 1945 —quan el 90 % de la població naixia, vivia i moria en uns pocs quilòmetres quadrats i era, lògicament, obedient, submissa, temorosa, silenciosa— ja es poden expressar lliurement.

Ara sí, ja tenim VEU, ara ja som home i dona… Ara sí, "els pobles", iguals en dignitat, ja hi podem participar. Sense dilació, ja hem de evitar que el nostre llegat intergeneracional sigue irreversiblement damnat.

Tots -com indica la pròpia Declaració en el seu començament- estudiant i recordant la lletra i l'esperit dels Drets Humans, als centres docents en els seus diversos graus i modalitats, als mitjans de comunicació, als parlaments, als consells municipals, a totes les instàncies de govern, a les ONGs, als organismes internacionals… "sense distinció fundada en la condició política dels països o dels territoris".

Tots ("natros"!) solidaris amb el proïsme, per conviure i desviure'ns per ell "fraternalment".

Tots iguals en dignitat: sigue quin sigue el color de pell, el gènere, la creença que professem, la ideologia… "Natros!", és a dir, TOTS.

17 d'octubre del 2023 

Novembre 2023


FCACU 2024-2064

Onno Seroo (President de la FCACU)


Aquests dies som testimonis de les forces que estan rosegant el sistema de les Nacions Unides. El seu Secretari General es va haver de desplaçar personalment a la frontera de Rafah per reclamar-hi la necessitat de complir els drets humans i el dret internacional humanitari. Però molts estats que havien condonat el terror de Hamas el dia 7 d'octubre optaven per ignorar la seva exhortació, i per no voler veure la massacre dels palestins a mans d'Israel.

Aquesta doble vara de mesurar evidencia l'existència de persones de primera i de segona en funció interessos nacionals i agenda geo-estratègiques. Com a conseqüència, i per extensió, s'està consagrant una diferenciació entre pobles, cultures, religions i llengües de primera i de segona.

Aquesta hipocresia la demostren també els nostre governs occidentals, els mateixos que irònicament solen proclamar-se com a ferms defensors del sistema multilateral. Però el doble estàndard no fa només el joc als poders autocràtics del Sud global que rebutgen els valors multilaterals, sinó que alimenta la raó de les forces populistes i xenòfobes, des de l'Índia fins a l'Estat espanyol. Hi ha un gran risc que les seves agendes supremacistes, que inciten a l'odi de l'altre i consagren la desigualtat entre persones, condueixen els ciutadans que es senten discriminats a casa nostra a identificar-se amb els pobles de segona, del Sud global. La cohesió de les nostres societats acabarà ressentint-se'n sense que els nostres governants, percebuts com a hipòcrites, tinguin prou legitimitat i capacitat per posar-hi remei.

Per la seva raó de ser, les associacions UNESCO som incubadores locals del multilateralisme i, per tant, un antídot natural contra el populisme i la discriminació. En preparar-nos pel 40è aniversari de la FCACU en 2024, cal més que mai reivindicar els valors democràtics que van inspirar els fundadors del nostre club degà, el CAUB, durant la dictadura franquista. Ara ens toca repensar les nostres activitats per ajudar a prevenir la futura violència estructural marcada, entre d'altres, pel canvi climàtic i la sequera, la desigualtat de gènere, la tirania dels mitjans de comunicació socials o la intel·ligència artificial.

Està clar que els baluards de la pau global s'han de construir primerament en la nostra ment, i, per tant, en els pobles i ciutats on vivim. Aquests baluards consisteixen en polítiques d'inclusió basades en el reconeixement de la diversitat i igualtat. Exigeixen col·laborar més i millor amb agents socials afins per garantir els drets humans per a tots.

Cal recordar que el "Post-Procés" i la Covid han afeblit significativament la vitalitat del teixit associatiu català. L'Estat continua minvant la seva autonomia, com demostra la pressió per dissoldre la FCACU i assimilar les nostres associacions en estructures espanyoles. Si no volem perdre aquesta fàbrica de la identitat catalana, que és la nostra societat civil, i poder traspassar-la a les generacions futures, és més necessari que mai que fomentem la nostra resiliència per poder encarar els propers 40 anys.

El teler de la FCACU ha de permetre teixir aliances estratègiques entre Associacions UNESCO i actors actius en els seus àmbits. Aquestes agrupacions permetran enriquir les nostres idees, ampliar la nostra audiència i ancorar les nostres activitats conjuntes en els valors del multilateralisme de la UNESCO i les Nacions Unides. D`aquesta manera ajudem a vaccinar la societat contra el virus de la cultura de la desconfiança, de l'odi i de la violència.

Un dels nostres principals nusos és aquesta nova web de la FCACU. Es un primer petit pas en el camí que ens proposem fer els propers 40 anys. Aquesta corretja de transmissió permet donar la paraula als membres de la Xarxa Civil UNESCO i servirà d'altaveu dels nostres socis naturals, que són les entitats públiques i privades que treballen temàtiques claus en els àmbits UNESCO. Serà, en definitiva, un dipòsit de tot allò que som i de qui volem ser!