Abril 2024

Els Geoparcs Mundials de la UNESCO

Ferran Climent

Director científic del Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central 

Un Geoparc és un territori ben delimitat on espais geològics i paisatges de rellevància internacional són gestionats sota un concepte holístic de conservació, educació i divulgació, i on s'implementen estratègies de promoció i desenvolupament sostenible que són innovadores, inclusives, integrades i respectuoses amb la seva identitat. Són àrees vives on les comunitats que hi habiten i la ciència col·laboren en una sinergia de benefici mutu, especialment a través del geoturisme. No s'han d'entendre com a museus a l'aire lliure ni tampoc parcs temàtics destinats a especialistes. Els geoparcs no van només de roques, sinó també de les persones.

Els Geoparcs treballen intensament per reforçar els llaços entre el patrimoni geològic i miner i tots els altres aspectes vinculats amb el patrimoni natural, cultural, històric i immaterial del territori, emfatitzant com la geodiversitat és la base on s'estableixen tots els ecosistemes i on es reflecteix la interacció humana amb el paisatge.

Els Geoparcs es basen en uns pilars que són igualment importants: la recerca, l'educació a tots els nivells, el desenvolupament sostenible del territori i la geoconservació. Els Geoparcs són eines que busquen el progrés dels seus habitants a partir d'un projecte que posa en valor el territori en el seu conjunt i on és imprescindible l'impuls de la societat que els acull per a consolidar un sentiment de pertinença.

L'elevat valor del patrimoni tangible i intangible que custodien, l'avaluació periòdica, el treball en xarxa amb la resta de geoparcs i amb els agents del territori, i l'acceptació per part de la UNESCO dels geoparcs com la seva tercera designació oficial garanteixen la qualitat del projecte i un gran retorn potencial cap a la societat.

Com a part que són de la UNESCO, els Geoparcs han tenir en compte les prioritats i el mandat que n'emana. Cal que incorporin i reforcin les seves contribucions a l'Agenda Global, per exemple en els Objectius de desenvolupament sostenible 2030, l'Acord pel clima de Paris o l'Acord marc de Sendai per la reducció del risc de desastres, també millorar l'accessibilitat per a persones amb necessitats especials, crear activitats i campanyes per celebrar les jornades internacionals de la UNESCO i les Nacions Unides, entre altres.

Els dos Geoparcs que hi ha actualment a Catalunya, el de la Catalunya Central i l'Orígens, són àrees que conserven i donen valor als espais d'interès geològic com un registre de la història de la Terra. Ho fan amb el convenciment que són testimonis clau de l'evolució del planeta i que esdevindran determinants per al nostre desenvolupament sostenible present i sobretot futur, conscients, a més, que milloren la comprensió de qüestions essencials que es plantegen a la societat en el context del planeta dinàmic en el que vivim. 

Març 2024

Protecció i desprotecció del patrimoni industrial

Roger Hoyos

Secretari d'UNESCO Sant Adrià

President de la Plataforma per la conservació de les Tres Xemeneies de Sant Adrià

Al patrimoni industrial no li ha estat fàcil el seu reconeixement com a part integrant del patrimoni cultural. En part per la seva relativa "modernitat", en comparació a altres elements del patrimoni cultural com ara les catedrals, per posar un exemple. Tanmateix, avui dia hi ha organismes com el Comité Internacional per a la protecció del Patrimoni Industrial (TICCIH), iniciatives com la Ruta Europea de Patrimoni Industrial (ERIH) o el mapa dels 150 elements de Patrimoni Industrial de Catalunya que protegeixen i/o posen en valor aquest patrimoni.

A Sant Adrià de Besòs, les restes de la central termoelèctrica coneguda com "Les Tres Xemeneies" han estat catalogades per l'Ajuntament (2016) com a Bé Cultural d'Interès Local i, per tant, estan "protegides" per la llei de Patrimoni Cultural Català. Vol dir això que el bé està realment protegit? Només sobre el paper. Malauradament són molts els exemples de béns catalogats que es perden per manca d'ús i de manteniment. Però també hi ha altre tipus d'amenaces, com s'explica tot seguit.

La catalogació de les Tres Xemeneies ha estat un procés de 15 anys en els que hi ha hagut intents fallits per part de l'Ajuntament, la contínua oposició del propietari (Endesa), una consulta ciutadana (referèndum), informes de tècnics, conferències, exposicions, mostres de recolzament i premis d'institucions de patrimoni nacionals i internacionals, destrucció d'importants elements tècnics… però la pressió ciutadana ha estat l'element decisiu.

Malgrat la catalogació i el consegüent establiment dels criteris per a la seva protecció, les restes de la central tenen un condicionant important: es troben en un espai de 32 ha recentment desindustrialitzat, a primera línia de mar, i a 15 minuts del centre de Barcelona. Això fa que la pressió especuladora sigui màxima, tal com ho demostra la recent aprovació d'un Pla Director Urbanístic que proposa, en aquestes 32 ha de terreny inundable, la construcció de gairebé 1.800 habitatges i 20.000 m2 d'hotels.

Per satisfer aquesta ambició especuladora el pla proposa incrementar substancialment l'edificabilitat de l'antiga central, contravenint els criteris de protecció. En resposta a la denúncia dels fets per part de les entitats ciutadanes, el Departament de Cultura de la Generalitat reacciona, no pas exigint que el pla s'adapti als criteris de protecció, com cabria esperar, sinó relaxant-los per adaptar-los a la proposta urbanística.

Hi ha béns culturals en perill per manca d'ús o de manteniment però en alguns casos, com el de les Tres Xemeneies, també perquè l'Administració que hauria de vetllar per la seva protecció, cedeix als interessos dels especuladors. 

Febrer 2024

Hidrologies Ancestrals. Coneixement del passat responent als reptes globals del present i del futur.

Jordi Morató

Director Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC

Per als éssers humans, l'aigua no només representa una necessitat bàsica per a la supervivència, sinó que es pot considerar com un factor clau en el desenvolupament de la humanitat en els seus diferents contextos geogràfics i climàtics. La rica diversitat cultural mundial, sens dubte, es pot relacionar amb les diferents realitats d'accés a l'aigua. Aquesta realitat es manifesta especialment aquests dies en el context d'emergència climàtica. De fet, l'aigua és un element crític per a la producció agrícola i juga un paper important en la seguretat alimentària.

Al llarg de la història, les civilitzacions ancestrals van dissenyar i construir sistemes d'aigua sofisticats basats en el cicle hidrològic natural. Aquestes "hidrotecnologies" van proporcionar una resposta adaptativa per fer front a problemes com la conservació de l'aigua, la irrigació o el control d'inundacions i sequeres, així com la conservació de la biodiversitat i el desenvolupament sostenible local/regional. Bons exemples d'aquests sistemes, alguns d'ells encara en ús avui en dia, es poden trobar arreu del món: els Canals Zenú o "camellones" a Colòmbia, les Meravelles Hidràuliques dels Inques al Perú, el Qanat persa a l'Iran o els diferents canals de reg agrícola al sud d'Espanya, per citar-ne alguns.

Des d'una perspectiva cultural, aquestes tecnologies representen una riquesa de coneixements locals i tradicionals antics que s'han de preservar i valorar com a patrimoni cultural.

Tanmateix, i tenint en compte la necessitat de mesures d'adaptació per fomentar la resiliència al canvi climàtic, aquestes hidrotecnologies ancestrals es poden analitzar des d'una perspectiva actual per avaluar la seva viabilitat com a tecnologies apropiades en el context d'una emergència global de clima, salut i alimentació. Si es gestionen adequadament, aquestes tecnologies poden convertir-se en una solució efectiva per a l'adaptació i la inclusió com a eines multifuncionals per garantir la seguretat hídrica i alimentària, però també poden funcionar pel control d'inundacions i sequeres i per la gestió de la contaminació entre d'altres.

Les hidrotecnologies ancestrals es basen i s'inspiren en la natura, vinculant el coneixement tradicional i la gestió dels ecosistemes, per tant, es poden considerar plenament com a solucions basades en la natura.

D'altra banda, les hidrotecnologies ancestrals tenen un baix consum d'energia, recursos i petjada de carboni, i poden ser instrumentals per preservar i restaurar la biodiversitat i reforçar la provisió de serveis ecosistèmics.

En resum, hauríem de considerar-les no només com a infraestructures històriques i patrimoni cultural, sinó com a models per a la gestió sostenible de l'aigua per al present i el futur, i es poden millorar encara més utilitzant les últimes innovacions i tecnologies de les disciplines socials, ecològiques i d'enginyeria. Moltes hidrotecnologies ancestrals tenen el potencial total de ser recuperades i/o ampliades per contribuir al canvi transformador necessari per respondre als reptes globals dins del marc ampli del desenvolupament sostenible.

En aquest sentit, es va desenvolupar al febrer del 2023 una Conferència Internacional a Barcelona, organitzada per la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat, amb la participació de 50 especialistes de 21 països, adoptant els assistents el compromís de crear una Comunitat de Pràctiques (CoP), formada per experts de centres de recerca de tot el món, incloent la família de l'Aigua de la UNESCO i en connexió amb WAMUNET, la xarxa de museus de l'aigua del Programa Hidrològic Intergovernamental. 

https://www.unescosost.org/jordi-morato

https://es.unescosost.org

https://www.watermuseums.net

Gener 2024

El món post-pandèmia i les altres epidèmies

Dra. Carlota Dobaño

Investigadora d'ISGlobal, cap del Grup de Immunologia de la Malària. Recerca en immunitat i vacunes enfront malalties infeccioses, sobretot les desateses i associades amb la pobresa

D'ençà 4 anys de la irrupció al món del coronavirus (SARS-CoV-2), anem recuperant el pols de la vida tal i com la coneixíem abans de la pandèmia de la COVID-19. La nostra generació ha viscut un d'aquells fenòmens globals que marquen un abans i un després, segurament només comparable amb una guerra d'abast mundial com la que varen patir els nostres avis. Podem tenir la sensació de que "ja ens n'hem sortit". Les mascaretes han desaparegut pràcticament de la majoria d'espais públics, tret dels centres sanitaris, i la quotidianitat s'ha restablert en gran mesura. Però ni tot és igual que abans ni cal abaixar la guàrdia enfront d'aquest i d'altres patògens infecciosos que puguin emergir.

Han hagut d'haver milions d'afectats i morts arreu del planeta per a redescobrir com a societat el perill que suposa per a la salut les malalties infeccioses, sobretot aquelles d'elevada transmissibilitat i virulència. A banda de la crisi sanitària, humanitària i financera que ha deixat la pandèmia, hem de reflexionar sobre les lliçons que podem aprendre i que ens han d'ajudar a reforçar la nostra capacitat de Preparació, Resposta, Recuperació i Resiliència a tots els nivells, amb inversions racionals i sostingudes.

Tot i que per la població general la infecció del coronavirus estigui passant a ser un refredat més, encara hem de restar alerta perquè no coneixem la durada de l'efectivitat de la immunitat generada per la vacunació i les infeccions superades, ni la perillositat de les noves variants del SARS-CoV-2 que continuaran emergint. L'evolució del virus sembla indicar que cada cop serà més contagiós però no més patogènic. Malgrat això, l'increment en la capacitat del virus per a escapar la resposta immunitària adquirida i el descens de la resistència antiviral amb el temps, fa que haguem de monitoritzar de prop el que pugui passar amb les poblacions més vulnerables, com la gent gran a les residencies, on podrien haver-hi brots, i les persones immuno-deprimides. Malauradament, la pandèmia també deixa milers d'afectats de COVID persistent, una síndrome que encara no s'entén a nivell fisiopatològic, i pels quals el sistema de salut encara no té una resposta adequada per manca de coneixements i d'eines.

Per aquests motius cal seguir la vigilància epidemiològica a les institucions i amb projectes internacionals de recerca com END-VOC (https://endvoc.eu/) on hi participa ISGlobal i que va celebrar el passat any 2023 la seva reunió anual a Barcelona. El projecte pretén dilucidar la circulació global de variants i les seves característiques, incloses la transmissibilitat, patogenicitat i propensió a provocar reinfecció, per donar suport a les millors estratègies de control i diagnòstic. Nosaltres pretenem entendre la immunitat i avaluar l'impacte de les variants del SARS-CoV-2 en l'efectivitat de diferents vacunes, i recomanar estratègies de vacunació, es a dir, cada quan vacunar, a qui prioritàriament, i amb quina mena de vacunes.

El gran esforç de la comunitat mèdica i científica per a entendre i combatre el virus i desenvolupar noves vacunes (com les basades en tecnologia d'ARN) i tractaments (com els anticossos monoclonals), en temps record, ha de servir per a donar un nou impuls al control i eliminació de les altres velles epidèmies que malgrat no afectar les nostres latituds, provoquen grans estralls a països tropicals de renda baixa, com la malària. D'altra banda, cal persistir amb l'educació i la disseminació de les fites biomèdiques per a comunicar de manera efectiva com les vacunes han estat les eines clau per a prevenir la COVID-19, sobretot la malaltia greu, i revertir el col·lapse sanitari que vàrem patir en els pics més durs de la pandèmia. Com a societat no ens podem permetre que un dels resultats de la pandèmia sigui l'arrelament de sentiments antivacunes que puguin dur a un retrocés dels índexs de protecció poblacionals i posin en qüestió la millor arma de salut pública de la que disposem des de fa dos segles per a combatre les malalties infeccioses.

Desembre 2023

Vigència de la Declaració Universal dels Drets Humans

Federico Mayor Zaragoza 

President de la Fundación Cultura de Paz i ex Director General de la UNESCO (1987-1999)

El primer paràgraf del Preàmbul de la Declaració Universal diu així: "Considerant que la llibertat, la justícia i la pau al món tenen per base el reconeixement de la dignitat intrínseca i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana …"

Als 75 anys, la Declaració té plena vigència i en constitueix responsabilitat essencial la posada en pràctica. Però el veto dels cinc països "vencedors" ha impedit posar-la en pràctica durant els 75 anys transcorreguts des de la seva creació. Totes les civilitzacions, cultures i creences (islàmica, jueva, budista, cristiana, maia, quítxua, confucionista, animista, etc) tenen com a substrat la pau i la no violència. En els nostres temps personatges com Mahatma Ghandi, Nelson Mandela, Mare Teresa de Calcuta… són punts de referència lluminosos.

Ja el 1918 el President Wilson reclamava "la pau permanent" i creà la Societat de Nacions. La van marginar molt aviat i sorgiren Hitler, el Facio i l'Imperi Japonès, que van provocar la segona gran guerra, atroç en tots els sentits. Però no es van aprendre les lliçons: després de l'excel·lent disseny de les Nacions Unides de Roosevelt, el 1945, aviat es van canviar els ajuts per préstecs, la cooperació per explotació, els valors pel mercat… i les Nacions Unides per grups plutocràtics. La Carta és precisa. Comença així: "Natros, els pobles, hem resolt evitar a les generacions futures l'horror de la guerra". Hem de recordar-ho avui per restablir amb fermesa i rapidesa un sistema de Nacions Unides sense veto eficient i dotat dels mitjans personals, tècnics i financers oportuns.

Tots hauríem de llegir i rellegir la Declaració Universal dels Drets Humans, per sentir-nos confortats, per omplir el nostre clarejar amb el convenciment que val la pena continuar lluitant en favor dels grans valors ètics que han d'inspirar el nostre comportament quotidià.

És urgent aquesta "lectura activa" perquè no s'estan rectificant els rumbs. No s'està anant decididament de la plutocràcia al multilateralisme. No s'està acabant amb els paradisos fiscals, que fan possibles els tràfics de tota mena (drogues, armes, persones!...). No es regula l'especulació ni l'economia irresponsable. No s'està contrarestant l'excessiva concentració del poder mediàtic. No s'estan iniciant els passos que conduïxen a un nou model productiu de desenvolupament global sostenible. És el mateix de sempre… i la societat encara callada, silenciosa, mirant cap a una altra banda.

Ha arribat el moment de reaccionar davant dels qui pretenen que el món sigui, simplement, un immens mercat i els habitants de la terra només consumidors. Ha arribat el moment d'aplicar el cabal del coneixement disponible per encarar els desafiaments de la naturalesa enfurida.

I què fan les comunitats científica, acadèmica, artística…? Continuen observant. En general, són espectadors distrets, que no reflexionen prou sobre els grans problemes ni actuen en conseqüència.

És un autèntic constrenyiment incloure-la de forma permanent en el nostre comportament. És essencial complir la darrera paraula de l'article 1: fraternitat. Tant les persones com les institucions, inspirades permanentment en la Declaració, han de promoure la difusió i la reflexió sobre aquesta mitjançant l'ensenyament en tot el procés educatiu. Fins fa poques dècades no ens reconeixíem iguals en dignitat i no ens podíem expressar. Ara ja podem, ara ja ho hem de fer.

Ara sí, "Natros, els pobles...", tan lúcidament com prematura establert a la Carta de les Nacions Unides del 1945 —quan el 90 % de la població naixia, vivia i moria en uns pocs quilòmetres quadrats i era, lògicament, obedient, submissa, temorosa, silenciosa— ja es poden expressar lliurement.

Ara sí, ja tenim VEU, ara ja som home i dona… Ara sí, "els pobles", iguals en dignitat, ja hi podem participar. Sense dilació, ja hem de evitar que el nostre llegat intergeneracional sigue irreversiblement damnat.

Tots -com indica la pròpia Declaració en el seu començament- estudiant i recordant la lletra i l'esperit dels Drets Humans, als centres docents en els seus diversos graus i modalitats, als mitjans de comunicació, als parlaments, als consells municipals, a totes les instàncies de govern, a les ONGs, als organismes internacionals… "sense distinció fundada en la condició política dels països o dels territoris".

Tots ("natros"!) solidaris amb el proïsme, per conviure i desviure'ns per ell "fraternalment".

Tots iguals en dignitat: sigue quin sigue el color de pell, el gènere, la creença que professem, la ideologia… "Natros!", és a dir, TOTS.

17 d'octubre del 2023 

Novembre 2023

FCACU 2024-2064

Onno Seroo (President de la FCACU)

Aquests dies som testimonis de les forces que estan rosegant el sistema de les Nacions Unides. El seu Secretari General es va haver de desplaçar personalment a la frontera de Rafah per reclamar-hi la necessitat de complir els drets humans i el dret internacional humanitari. Però molts estats que havien condonat el terror de Hamas el dia 7 d'octubre optaven per ignorar la seva exhortació, i per no voler veure la massacre dels palestins a mans d'Israel.

Aquesta doble vara de mesurar evidencia l'existència de persones de primera i de segona en funció interessos nacionals i agenda geo-estratègiques. Com a conseqüència, i per extensió, s'està consagrant una diferenciació entre pobles, cultures, religions i llengües de primera i de segona.

Aquesta hipocresia la demostren també els nostre governs occidentals, els mateixos que irònicament solen proclamar-se com a ferms defensors del sistema multilateral. Però el doble estàndard no fa només el joc als poders autocràtics del Sud global que rebutgen els valors multilaterals, sinó que alimenta la raó de les forces populistes i xenòfobes, des de l'Índia fins a l'Estat espanyol. Hi ha un gran risc que les seves agendes supremacistes, que inciten a l'odi de l'altre i consagren la desigualtat entre persones, condueixen els ciutadans que es senten discriminats a casa nostra a identificar-se amb els pobles de segona, del Sud global. La cohesió de les nostres societats acabarà ressentint-se'n sense que els nostres governants, percebuts com a hipòcrites, tinguin prou legitimitat i capacitat per posar-hi remei.

Per la seva raó de ser, les associacions UNESCO som incubadores locals del multilateralisme i, per tant, un antídot natural contra el populisme i la discriminació. En preparar-nos pel 40è aniversari de la FCACU en 2024, cal més que mai reivindicar els valors democràtics que van inspirar els fundadors del nostre club degà, el CAUB, durant la dictadura franquista. Ara ens toca repensar les nostres activitats per ajudar a prevenir la futura violència estructural marcada, entre d'altres, pel canvi climàtic i la sequera, la desigualtat de gènere, la tirania dels mitjans de comunicació socials o la intel·ligència artificial.

Està clar que els baluards de la pau global s'han de construir primerament en la nostra ment, i, per tant, en els pobles i ciutats on vivim. Aquests baluards consisteixen en polítiques d'inclusió basades en el reconeixement de la diversitat i igualtat. Exigeixen col·laborar més i millor amb agents socials afins per garantir els drets humans per a tots.

Cal recordar que el "Post-Procés" i la Covid han afeblit significativament la vitalitat del teixit associatiu català. L'Estat continua minvant la seva autonomia, com demostra la pressió per dissoldre la FCACU i assimilar les nostres associacions en estructures espanyoles. Si no volem perdre aquesta fàbrica de la identitat catalana, que és la nostra societat civil, i poder traspassar-la a les generacions futures, és més necessari que mai que fomentem la nostra resiliència per poder encarar els propers 40 anys.

El teler de la FCACU ha de permetre teixir aliances estratègiques entre Associacions UNESCO i actors actius en els seus àmbits. Aquestes agrupacions permetran enriquir les nostres idees, ampliar la nostra audiència i ancorar les nostres activitats conjuntes en els valors del multilateralisme de la UNESCO i les Nacions Unides. D`aquesta manera ajudem a vaccinar la societat contra el virus de la cultura de la desconfiança, de l'odi i de la violència.

Un dels nostres principals nusos és aquesta nova web de la FCACU. Es un primer petit pas en el camí que ens proposem fer els propers 40 anys. Aquesta corretja de transmissió permet donar la paraula als membres de la Xarxa Civil UNESCO i servirà d'altaveu dels nostres socis naturals, que són les entitats públiques i privades que treballen temàtiques claus en els àmbits UNESCO. Serà, en definitiva, un dipòsit de tot allò que som i de qui volem ser!