2013-11-13 - L’H AMB ELS DRETS HUMANS

| L'Hospitalet de Llobregat

Juan Carmelo Garcia i Manel Manonelles

"S'han de defensar els drets humans ja que son la base de la dignitat humana". 

El passat dimecres dia 13, al Centre Cultural L'Harmonia va tenir lloc la conferència 'Els Drets Humans en crisi?' dins de la Setmana de la UNESCO a Catalunya, i que va comptar amb dos experts grans coneixedors del tema:  el  sociòleg, politòleg i expert en el Tercer Món,Juan Carmelo García, President der IEPALA (Institut d’Estudis per a l’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia); i el politòlegManuel Manonellas Tarragó, professor de Relacions Internacionals de Blanquerna, Director de la Fundació Cultura de Pau a BCN. i ex assessor de l'ONU. L'acte, presentat pel periodista i cooperant Miquel Carrillo, va tenir una assistència d'una setantena de persones i es va realitzar en un format àgil i distès on el presentador va proposar tres temes: els Drets Humans com a concepte; el coneixement social d'aquests; i la cooperació internacional.

Tot i això, el tema principal de l'acte van ser els DDHH i la seva situació actual en aquest context de crisis econòmica, política i social. Després de que el periodista fes la presentació dels dos ponents i un breu esborrany del tema, enJuan Carmelo, senzill i apassionat en el seu discurs, va afirmar rotundament que el sistema integrat de drets humans és la fita més important que ha assolit la Humanitat des d'Atapuerca. Per al President de IEPALA, els DDHH, nascuts al 1948 amb la Declaració dels Drets Humans i consolidats i enfortits al 1993 amb la Conferència de Viena, són una sèrie de principis rectors amb vinculació legal que es caracteritzen per ser inalienables, universals, progressius, indivisibles i interdependents, i que tenen per objectiu garantir la més importants de les necessitats humanes: la dignitat. Ara bé, per a Juan Carmelo, l'explicació dels DDHH és massa jurídica i política, i això és un problema, ja que la dimensió fonamental d'aquests drets és l'ètica. Una ètica pròpia i que recerca la millora constant de les condicions de vida dels esser humans, però que esta sent qüestionada darrerament. Aquest qüestionament i negació dels DDHH hauria de ser un crim que no hauria de prescriure i que hauria de ser jutjat pels Tribunals Internacionals. I és davant d'aquests perills on l'esser humà ha de construir una Humanitat que tingui com a objectiu principal defensar els DDHH. Aquesta hauria de ser la força de la vida per al president de IEPALA, ja que cada dia que passa les elits que controlen el poder, cometen abusos i deterioren aquests dretsfent un mal us de l'Estat. Un Estat que, per a Juan Carmelo, hauria de ser el màxim garant de la protecció jurídica, política i ètica dels DDHH. Això és el que legitima l'Estat, no només la seva ascendència democràtica. S'ha de canviar l'Estat de Dret, per l'Estat dels DDHH. Cal un canvi de paradigma en l'objectiu, en l'essència de l'Estat, per a sobreposar-se a aquesta crisi en el que s'estan posant en dubte totes les conquestes assolides al llarg dels últims segles.

Un cop finalitzada la primera intervenció, el cooperant i presentador de l'acte Miquel Carrillo, va donar el torn de paraula a l'altre ponent, el prof. Manel Manonelles, qui va fer esment a que a primers de desembre d’enguany, farà 65 anys de l'aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans i que es trist que no es faci cap acte oficial de commemoració d'aquesta efemèride. Una Declaració, que per al ponent, hauria de ser un punt de referència per superar la crisis que estem patint a tots els nivells. En un món sense referents, hauríem de defensar, promoure i fer difusió de les fites mes importants que hem assolit com a comunitat i no es fa. Una fita universal i que es aplicable a tots els esser humans, visquin on visquin, tot i que en els últims tempsaquesta característica de la Declaració dels Drets Humans s'hagi posat en dubte per tal de no ser aplicada en alguns llocs o territoris amb conflictes. Seguint en la seva exposició, el Director de la Fundació Cultura de Pau, assegura també que aquesta Declaració, tot i ser criticada per ser massa occidental, té voluntat inclusiva i durant el seu procés de negociació i aprovació va comptar amb la participació de països i personalitats provinents d'altres indrets del món. Uns DDHH que recullen tres generacions de drets: la primera generació, els politics i cívics relacionats amb la igualtat davant la llei, el dret a vot, o la llibertat d'expressió; la segona generació vinculada amb el dret a l'educació, la sanitat i el treball; i la tercera generació que engloba drets relacionats amb el medi ambient i l'alimentació, i que la crisis actual està erosionant fins al punt de que els de la tercera generació no es tenen en compte, els de la segona estan sent retallats amb l'excusa de l'economia i del dèficit, i els de la primera, aquells que sempre s'havien donat per suposats, estan sent qüestionats pels poders de l'Estat.

Acabada la intervenció inicial dels dos ponents, el presentador de l'acte va llençar una segona pregunta sobre si la societat espanyola coneix i reconeix els DDHH, ja que una societat que no te clar aquests conceptes és molt difícil que surti al carrer a defensar-los. El primer en respondre aquesta qüestió va ser Juan Carmelo que va assegurar que sense educació, un dret que ell considera fonamental per al desenvolupament de les potencialitats de la vida, és impossible que la gent els conegui, els interioritzi com a propis, i els defensi. I aquest desconeixement individual i social, és la causa de que els DDHH es deteriorin i ningú se n'adoni. Per al prof. Manonelles, els DDHH s'han d'estudiar a l'escola, als cicles i a la universitat, ja que són el pilar bàsic sobre el que hem de construir la nostra societat, i per a fer-ho cal una educació per a tothom i per a tota la vida.

El tercer tema que es va discutir en el col·loqui va ser l'estat de la cooperació al desenvolupament. Per al president de IEPALA, moltes vegades la cooperació ha estat mal plantejada, ja que s’ha basat en una bilateralitat interessada d'uns Estats amb uns altres, i això no soluciona cap dels problemes estructurals del Tercer Mon. Uns problemes estructurals que per al ponent son causa directa de la colonització històrica dels països del Tercer Mon, i de la colonització econòmica i comercial actual relacionada amb la globalització. Sense solucionar aquests problemes de fons, la cooperació al desenvolupament només servirà per tapar uns forats que s'aniran engrandint amb el pas del temps.  En el seu torn, Manonelles, tot i coincidir amb el sociòleg madrileny, va reblar el clau, i va parlar de com es finança aquesta cooperació internacional. Donat que aquesta crisis ha sacsejat les finances dels Estats, el compromís de destinar el 0,7 del PIB a cooperació per al desenvolupament és una quimera. Per tant s'han de cercar noves formules per a finançar aquestes aportacions al Tercer Món, i per a ell la més adient és la Taxa Tobin, que és un impost sobre les transaccions financeres i de divises que es fan a tot el planeta. Una taxa que històricament ha estat un somni, ja que els governs mai se l'havien plantejada, però que en els últims temps s'està estudiant i sembla que alguns països de la Unió Europea l'impulsaran per tal de finançar-se. És un primer pas, segons l'ex-assessor de l'ONU que assegura que davant problemes globals, solucions globals.  En aquest cas impostos.

Per acabar la conferencia, i un cop tractat els temes establerts, tots dos ponents van coincidir en exhortar als assistents a que es comprometessin en la defensa i difusió dels DDHH, ja que són la millor eina per a construir una societat mes justa amb nosaltres i amb el nostre entorn.

► Agenda

► Buscador

► Historial